Tractament

En l’actualitat, no hi ha cura per el síndrome X- Fràgil, encara s’estan desenvolupant experiments basats tant en teràpia genètica com en enginyeria genètica consistents en reproduir la carència de la proteïna causant de la malaltia.
No obstant, el seu tractament pot ajudar als nens/es a assolir els seu màxim potencial.
Aquesta ajuda pot ser tant a nivell mèdics per als problemes que anteriorment s’han descrit, com a educacionals i d’ocupació.

Existeixen nombrosos fàrmacs que poden ajudar al control de la sintomatologia, encara que la base de la seva utilització no és matemàtica i s’ha de provar fins a trobar la que més s’adeqüi individualment segons la sintomatologia que presenti, així com la dosis optima, i anar revisant molt de a prop per adaptar-la als canvis que vagin sorgint a la patologia del nen i l’ambient en el que es desenvolupa.

En ocasions s’utilitza més d’una medicació per tractar una sèrie de problemes o pels efectes sinèrgics de les mateixes. Els afectes secundaris han de ser motoritzats cuidadosament per que no arribin a superar els beneficis, també és útil recordar que la medicació no és l’únic tractament d’aquest síndrome, com veurem més endavant, però en la majoria dels casos, com en les modificacions de conducta aquestes intervencions psicològiques són més efectives en medicació.

S’ha de tenir en compte que com en qualsevol síndrome, en el X- Fràgil, no totes les faccions associades estan sempre presents en tots els qui ho pateixen, sent per tant necessari en primer lloc saber les necessitats i habilitats dels nen en concret.

Amb freqüència aquests pacients tenen habilitats per la imitació, la memòria visual, l’ humor i són pràctics alhora de resoldre un problema i aprendre’l.