Escola per a tots

Mestres especialistes

Mestres especialistes en educació especial

Porten a terme les funcions següents:

• Identificació, amb la col·laboració de l’EAP, de les necessitats educatives d’aquest alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció.


• Col·laborar amb els tutors i tutores en la concreció d’adaptacions del currículum i en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.


• Suport en la participació de l’alumnat amb discapacitats en les activitats del grup classe ordinari.


• Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat requereixi.
  


• Col·laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.
  


• Col·laboració amb els tutors i tutores en la formulació de propostes d’adaptació del currículum i plans individualitzats, quan l’alumnat ho requereixi.
  

L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es pot dur a terme:

• Dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal d’oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible.
  En grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària.

Mestres especialistes en audició i llenguatge

El suport als alumnes es pot proporcionar:

Ø Dins l’aula ordinària, en col·laboració amb els mestres tutors,
Ø En grup reduït d’alumnes,
Ø En atenció individual
Ø En altres formes d’agrupament

A més, els mestres especialistes d’audició i llenguatge han de col·laborar en:

Ø L’elaboració de les adaptacions individualitzades dels alumnes amb trastorns de llenguatge.
Ø L’elaboració o l’adaptació de materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.

Educadors i educadores d’educació especial

Correspon als educadors i educadores d’educació especial:

• Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits, d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçament, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres d’educació especial.


• Participar en el projecte educatiu de centre.


• Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres- tutors i els especialistes.
  Proporcionar als mestres- tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge.


• No obstant això, la direcció del centre vetllarà perquè el suport d’aquest personal afavoreixi el desenvolupament de l’autonomia personal i millora de la qualitat de vida d’aquest alumnat.

Auxiliars d’educació especial

Pel que fa als auxiliars d’educació especial realitzen les següents funcions:

• Ajudar l’alumnat amb necessitats educatives en els seus desplaçaments per l’aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitjà de mobilitat ( cadires de rodes, caminadors, bastons...).


• Ajudar l’alumnat en aspectes de la seva autonomia personal ( higiene, alimentació...) a fi de garantir que puguin participar en totes les activitats.


• Realitzar els tractaments específics de l’alumnat en el centre docent.

Un cop a l'aula

Plans individualitzats

Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de suport previstes poden resultar insuficients per atendre adequadament l’alumnat que presenta unes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta. En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que puguin necessitar en els diferents moments i contextos escolars. La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i anar-se adaptant d’acord amb el seu progrés.El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o tutora, que comptarà amb la col·laboració d’aquells professionals que després hi treballaran , com poden ser els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. El pla serà aprova pel director o directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

El pla haurà d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els companys i companyes de l’alumne/a, el professorat i altres personals del centre també, en la mesura de les possibilitats, el pla haurà d’implicar la família, la qual s’haurà de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col.laborar.
La finalitat d’aquests plans individualitzats ha de ser normalitzar al màxim les activitats escolars de l’alumnat als quals s’apliquen, facilitar la seva inclusió en la comunitat i promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat , la solidaritat entre iguals i el respecte a la diferència.

Unitats de suport a l’educació especial

Per tenir una idea més clara de les activitats que s’han de portar a terme a l’aula amb un infant amb síndrome X- Fràgil, és necessari conèixer que els recursos que tot docent té al seu abast i es sol utilitzar els professionals assignats a aquestes unitats han de prioritzar l’elaboració, coordinament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics i o adaptats que facilitin la participació d’aquest alumnat en les activitats generals del grup, la concreció d’estratègies per possibilitar la seva participació a l’aula ordinària i l’acompanyament, quan calgui, d’aquests alumnes en les activitats a l’aula ordinària, col·laborant en el procés educatiu de l’alumnat. Així mateix, desenvoluparan activitats específiques, individuals o en grup reduït, quan els alumnes ho requereixin.

El mestre/a ha de:

Ø Utilitzar diferents material de suport i treball en relació als temes que es treballen. Suport visuals (vídeos, diapositives, transparències, llibres, revistes...), observació in situ (sortides, experiments...), suports orals (ràdio, cassette...), materials per manipular, construir, tocar, experimentar...

Ø Ajudar als alumnes a anar autoavaluant els aprenentatges realitzats i les seves dificultats, per tal de detectar els problemes que tenen i intentar resoldre’ls. Donar-los criteris per valorar el que fan, fer-los comparar treballs, veure si els poden millorar...


Ø Anar realitzant una avaluació formativa durant les mateixes activitats.
El fet de ser dues mestres a l’aula afavoreix la possibilitat d’anar observant el que fan els alumnes i d’anar parlant amb ells. Es interessant desplegar una actitud d’observació i sensibilitat pel que estan fent o dient. Aquesta observació permetrà detectar els errors i les dificultats per tal de poder donar ajuts més pertinents. Permet conèixer millorar la zona de desenvolupament potencial de l’alumne i anar ajustant l’ajut, proporcionant-li ajuts mínims per estimular la seva participació i autonomia.
Es podran així anar introduint modificacions i ajustaments específics tant en la programació més amplia com en el desenvolupament “ sobre la marxa” de la pròpia actuació en funció de la informació obtinguda a partir de les actuacions i produccions dels alumnes.

Ø Promoure la utilització i autònoma dels coneixements que aprenen.
Crear espais i activitats a l’aula on els alumnes hagin d’utilitzar, quasi sense ajut o amb molt poc, allò que han après en d’altres situacions potser més acadèmiques i amb més intervenció i direcció per part dels mestres. No tant amb la finalitat d’avaluar, sinó amb la finalitat de que utilitzin els diferents coneixements que van adquirint en situacions diferents, potser més habituals i funcionals. Per exemple, un cop ensenyades les unitats de mesura, haver mesurat objectes, espais...proposar activitats diferents on, sense ajut per part del mestre/a, hagin d’utilitzar sols aquells coneixements ja sigui individualment o en petit grup.

Tractament

En l’actualitat, no hi ha cura per el síndrome X- Fràgil, encara s’estan desenvolupant experiments basats tant en teràpia genètica com en enginyeria genètica consistents en reproduir la carència de la proteïna causant de la malaltia.
No obstant, el seu tractament pot ajudar als nens/es a assolir els seu màxim potencial.
Aquesta ajuda pot ser tant a nivell mèdics per als problemes que anteriorment s’han descrit, com a educacionals i d’ocupació.

Existeixen nombrosos fàrmacs que poden ajudar al control de la sintomatologia, encara que la base de la seva utilització no és matemàtica i s’ha de provar fins a trobar la que més s’adeqüi individualment segons la sintomatologia que presenti, així com la dosis optima, i anar revisant molt de a prop per adaptar-la als canvis que vagin sorgint a la patologia del nen i l’ambient en el que es desenvolupa.

En ocasions s’utilitza més d’una medicació per tractar una sèrie de problemes o pels efectes sinèrgics de les mateixes. Els afectes secundaris han de ser motoritzats cuidadosament per que no arribin a superar els beneficis, també és útil recordar que la medicació no és l’únic tractament d’aquest síndrome, com veurem més endavant, però en la majoria dels casos, com en les modificacions de conducta aquestes intervencions psicològiques són més efectives en medicació.

S’ha de tenir en compte que com en qualsevol síndrome, en el X- Fràgil, no totes les faccions associades estan sempre presents en tots els qui ho pateixen, sent per tant necessari en primer lloc saber les necessitats i habilitats dels nen en concret.

Amb freqüència aquests pacients tenen habilitats per la imitació, la memòria visual, l’ humor i són pràctics alhora de resoldre un problema i aprendre’l.

Símptomes

Mentals
· Trastorn mental, podent variar des de dificultats a l’aprenentatge fins al retràs
mental.
· Falta d’atenció i hiperactivitat.
· Ansietat i humor inestable.
· Comportaments quasi autístics.

Físics
· Cara allargada, orelles grans, peus plans.
· Articulacions hiperextensibles, especialment en els dits de les mans.
· Estrabisme.
· Prolapse de la vàlvula mitral.

Es característic que els nois tinguin els síndromes físics i mentals més pronunciats que les nenes. Mentre que la majoria dels nois tenen retràs mental, només entre un terç i la meitat de les noies tenen un trastorns intel·lectual significatiu. La resta té un QI ( Coeficient Intel·lectual) normal o bé dificultats en l’aprenentatge. Els problemes de conducta i emocional són comuns en ambdós sexes.

Si parlem d’estadístiques s’estima que la seva freqüència és d’un individu afectat per cada 4.000 naixements, una portadora per cada 800 i un portador per cada 5.000. No obstant, a Espanya poden haver 8.000 barons portadors normals, 10.000 afectats per el retràs mental causat pel síndrome X- Fràgil, i 50.000 dones portadores del cromosoma X- Fràgil. Aproximadament entre el 80-90 % del total falta per diagnosticar.

Definició

El síndrome X- Fràgil es pot definir com la causa més comú del retard mental heretat (American Collage of Medical Genètics, 1994). Aquest retard pot ser lleu o sever. A 1991, els científics van descobrir el gen (anomenat FMR1) que causa el X- Fràgil.

En els individus amb aquest síndrome, un defecte en el FMR1 ( mutació total) paralitza el gen. D’aquesta manera el gen FMR1 no pot produir la proteïna que normalment fabrica. Altres persones són portadores : tenen un petit defecte en el gen FMR1 (permutació) però no mostren els síndromes del X- Fràgil, per tant aquest síndrome es heretat.

Els homes portadors (barons transmissors) transmeten la permutació a totes les seves filles però a cap dels seus fills. Cada fill o filla d’una dona portadora té un 50% de possibilitats d’heretar els gens. La permutació X- Fràgil pot ser transmesa silenciosament a través de generacions en una família, abans de que un nen sigui afectat per el síndrome.

Presentació

Benvolguts i benvingudes al nostre bloc,

Som estudiants de tercer magisteri d'educació infantil i hem realitzat un treball conjunt que tracta del síndrome X-Fràgil. Per tant, hem proposat utilitzar aquest espai per ampliar el tema i volem contribuir a fer entendre l'existència d'aquest símptoma a tothom, especialment els professionals de l'educació.
Esperem que sigui del vostre grat!

Robert, Noelia, Tania i Sandra.